CONCEPTES BÀSICS

Un bit és l'acrònim de Binary Digit, dígit binari.

És la unitat mínima d'informació utilitzada a informàtica.

El bit utilitza el sistema binari, format per 2 dígits (el sistema decimal per 10...), que poden ser el 0 ó 1 i representen 2 possibles opcions:

-blanc/negre

-encès/apagat.

-sí/no.

-etc...

Per exemple, les antigues pantalles d'ordinador de fons negre i text blanc equivalien a 1 bit.

Com que 1 bit conté massa poca informació, és necessària la utilització de múltiples:

-1 Byte són 8 bits.

-1 Kilobyte són 1024 Bytes.

-1 Megabyte són 1024 Kilobytes.

-1 Gigabyte són 1024 Meganbytes...

Acrònim de Picture X Element. És l'element independet de descripció d'imatge, és a dir, la part física més petita d'una imatge.

Cada píxel es codifica mitjançant un grup de bits. Segons el número de bits per píxel, es disposarà d'una gama més o menys àmplia de colors.

D'això se'n diu Profunditat de to o resolució de to.

Si un píxel té un bit d'informació voldrà dir que té una profunditat de color baixa, nomès blanc o negre. Això vol dir que cada píxel pot ser o blanc o negre. La conseqüència lògica d'això és que serà un arxiu que pesarà poc, que ocuparà poc espai de memòria.

Si un píxel té una profunditat de color de 8 bits, tindrà 256 possibles colors per píxel.

Dintre d'aquesta modalitat estàn les imatges a color i les d'escala de grisos.

Amb una profunditat de color de 24 bits/píxel, s'obtenen 16.7 milions de colors per píxel... etc.

A la següent taula queda resumit:

La resolució determina el número de píxels que hi ha per polzada o per centímetre (unitat lineal) a una imatge digitalitzada.

O per definir-lo d'altra manera, la resolució defineix la mida del píxel.

La resolució s'expressa en:

-ppi (píxels per inch, píxels...)

-ppp (píxels per polzada)

-també s'expressa en píxels/cm o píxels/mm.

Si es modifica la resolució d'una imatge per exemple a més píxels per polzada, poden passar 2 coses:

-Que la imatge mantingui el seu tamay físic però tingui més píxels per polzada.

-Que la imatge mantigui el seu número de píxels per polzada però que el tamay físc de la imatge augmenti perquè també s'ha incrementat el tamany individual del píxel.

La resolució de la imatge ens porta a pensar que podem establir una forma d'amidar la imatge en píxels d'alçada per píxels d'amplada, però no és la única forma que hi ha de medir.

Una imatge es pot medir de diferents maneres perquè té diferents tamanys:

-píxles d'alçada i d'amplada.

-tamany físic: la medirem en cm, mm, polzades o qualsevol unitat lineal.

-pes de la imatge: això vol dir l'espai de memòria que ocupa, el volum. Per això utilitzarem una fòrmula per tal de calcular el seu pes, depenent del tipus d'imatge que sigui:

Normalment, després d'un tractament digital sobre la imatge, es procedeix a imprimirla.

Una imatge que s'ha d'imprimir, necessita ser tramada.

El motiu és que un sistema d'impressió no pot generar un degradat, no pot recrear les diferents intensitats que poden adquirir els colors d'una imatge fotogràfica (llums i ombres). Per a aconseguir-lo, una imatge contínua es descompon en punts molt petits de diferents grandàries. D'aquesta manera es crea la sensació òptica d'una imatge de to continu. D'això se'n diu trama.

El que recrearà les intensitats és la grandària del punt. A major grandària, la sensació òptica que crea és la de major intensitat de color i biceversa.

Això ens duu a altre concepte i és el percentatge de punt. Cadascun dels punts de trama, té 'assignat' un espai. Aquest espai s'ocuparà més o menys segons si el punt està en la zona de llums (punts petits) o d'ombres (punts més grans). El percentatge de punt ens indica el % de tinta usada en cada espai reservat a cada punt.

La zona d'ombres d'una imatge és aquella zona que és més fosca, així que és a on hi ha més tinta. La zona de llums és la zona a on hi ha menys tinta perquè és la més clara, i els mitjos tons és la zona de transició entre les llums i les ombres.

Existeix un aparell per amidar la densitat de tinta, es diu densitòmetre.

Relacionat amb els punts també està l'angulació de la trama.

L'angulació de trama és necessària per a evitar que els diferents colors se superposin i facin un efecte denominat moiré.

Quan la angulació de trama és correcta forma una roseta.

Aquesta roseta pot ser:

-De centre fosc: en la part central de la roseta, no hi ha cap punt.

-De centre net: hi ha un punt en la part central de la roseta.

A cada color se li dóna una angulació diferent.

La més comuna és:

-Cian: 75º

-Magenta: 15º

-Groc: 45º

-Negre: 90º

Entre color i color existeix una separació de 30º graus, si existís un cinquè color, s'angularía a 60º.

El motiu d'angular el groc a 45º és precisament perquè és el color menys visible i la angulació de 45º és la més perceptible per l'ull humà. Amb el negre, passa el contrari.

Existeix però una trama que no precissa d'angulació, és la trama estocástica.

Per a enganyar a l'ull, el que es fa és distribuir els punts de tinta de forma aparentment aleatòria (és a dir: De forma "estocástica"). La grandària dels punts no varia, varia la freqüència de la seva distribució.

La distribució dels punts es realitza aplicant algorismes de distribució que simulen la distribució a l'atzar. L'aplicació de les trames estocásticas és bastant recent. Aquestes trames, no tenen forma de punt, ni angle de trama ni lineatura. Només tenen resolució, que sol coincidir amb la resolució real del dispositiu.

Més amunt s'indicava que la resolució s'expressa pels píxels per polzada; existeix un concepte, que pot semblar igual però que no ho és, se'n diu liniatura.

La liniatura indica els punts de trama per unitat de mesura lineal que té una imatge tramada, i s'expressa per punts per polzada: ppp o dpi (dots per inch).

La liniatura és sinònim de qualitat d'imatge. El motiu és que si un sistema d'impressió és capaç d'imprimir una imatge tramada amb punts molt petits, aportarà una gran definició a aquesta imatge i major sensació de tó continu.

N'hi han 2 sistemes per calcular la liniatura d'una imatge, amb els quals s'utilitzen aparells diferents:

-Conta fils: s'ha de possar paral·lel a l'angle de la trama i contar els punts que hi veiem.

-Liniòmetre: s'ha de posar sobre la imatge i moure'l fins que formi el moiré. Allí on aquest efecte sigui més pronunciat, es correspondrà amb la liniatura de la imatge.

Existeixen diferents formes de punts. Cadascuna de les formes és recomanable segons el que es vulgui imprimir:

-Punts rodons: ideals per a liniaturas baixes.

-Punts quadrats: dóna major sensació de contrast.

-Punts el·líptic: a partir d'un percentatge del 30% aquests es toquen, creant un efecte de de continuïtat. Aquest efecte és ideal per als tons carn, és a dir, retrats, perquè proporcionen suavitat en els tons mitjos.

També estan els punts Poscript:
En les trames digitals avançades, la forma del punt va variant amb el percentatge de trama per a reduir els problemes de guany de punt. Això vol dir que els punts del tramat d'una mateixa imatge, poden adquirir formes diferents.