PHOTOSHOP

FONAMENTS DEL PHOTOSHOP

FORMES DE PANTALLA

Al Photoshop hi han 3 maneres de pantalla i es pot passar d'una a l'altra amb la drecera de teclat F:

-Estàndard: a la part superior del document hi consta el nom de l'arxiu i estan les barres de desplaçament lateral i de sota.

-Sencera amb barra de menús: no té les barres de desplaçament, s'ha de navegar per document amb la mà. Si la imatge no ocupa la pantalla sencera, Photoshop omple l'espai restant amb gris.-Sencera: hi surt només la imatge. S'han d'utilitzar les dreceres del teclat.Si la imatge no ocupa la pantalla sencera, Photoshop omple l'espai restant amb negre. Amb la drecera Tab, s'oculten totes les paletes.

EINES

A continuació faré un llistat de totes les eines que surten a la paleta d'eines del Phoshop, amb la seva denominació tal qual surt al programa, amb la drecera de treclat corresponent entre parèntesi.

MARCO (M):
És una eina de selecció. Selecciona parts de la imatge que després podrem editar. Si mentre fem la selecció apretem la tecla majúscula, farà una selecció quadrada o rodona. Si premem la barra espaciadora, podrem moure la selecció per tota la imatge sense predre-la. En el cas del marc fila i columna única, la amplada de la selecció és d'un píxel.
Marco rectangular
Marco elíptico
Marco fila única
Marco columna única

MOVER (V)
És una eina que permet moure un objecte, arrossegant-lo amb el cursor, o bé introduint els valors dels eixos x i y a la barra superior. També permet la rotació de l'objecte així com modificar el tamany com en el cas anterior, o bé amb el cursor o bé utilitzant la barra superior per a introduir els valors i després confirmar-ho amb l'intro o amb aprovar transformació (el vist verd).

LAZO (L):
És una eina de selecció com el marc.
En aquest cas es fa una selecció a mà alçada simple en el cas de l'eina llaç. Amb el llaç poligonal es fa la selecció sense arrossegar, és ideal per a seleccionar figures geomètriques o formes similars, es van fent clics allà a on hi ha un vèrtex i la unió entre els punts serà una línia recta.
L'eina de llaç magnètic, 'llegeix' el contorn dels objectes que estan més propers i els selecciona si anem ressegint el contorn.
Herramienta Lazo
Herramienta Lazo poligonal
Herramienta Lazo magnético

VARITA MÁGICA (W)
Una altra eina de selecció, en aquest cas, la selecció es fa en base al color del píxel a on es fa clic.
A la barra superior s'ha de posar el nivell de tolerància que es vol (si es vol que els píxels siguin exactament iguals o bé de tons similiar) si es vol seleccionar els píxels contigus o no...

RECORTAR

SECTOR (K):
Herramienta Sector
Herramienta Seleccionar sector

CORRECTOR (J):
Herramienta pincel corrector puntual: És per corregir algún tipus de defecte, funciona igual que el pinzell corrector, la diferència és que no cal agafar una mostra perquè muestreja les àrees properes a la zona a corregir. Es poden determinar les característiques del pinzell en quant a duresa, diàmetre, quantitat de tinta i opacitat.
Herramienta pincel corrector: Fa correccions a les zones a on fem clic deprès d'haver agafat una mostra. La mostra l'agafem amb la tecla Alt + clic a la zona que ens interessi. La correcció la fa igualant la lluminositat, transparència, textura i ombrejat.
Herramienta Parche.
Herramienta pincel ojos rojos.

PINCEL (B):
Herramienta Pincel.
Herramienta Lápiz.
Herramienta sustitución de color.

TAMPÓN (S):
Herramienta tampón de clonar: Funciona igual que el pincell corrector, però en aquest cas no iguala lluminositat, textura... etc i també es poden modificar segons conveniència les característiques del pinzell.
Herramienta tampón de motivo

HISTORIA (Y):
Herramienta Pincel de historia: Per a on passem aquesta eina ens torna la imatge al seu estat original. Com a pinzell podem modificar les característiques.
Herramienta Pincel histórico.

BORRADOR (E):
Herramienta Borrador
Herramienta Borrador de fondos: Amb aquesta eina podem esborrar un fons mantenint la imatge intacta. Es pot determinar el nivell de tolerància i es pot protegir el color frontal per tal de no esoborrar-lo.
Herramienta Borrador Mágico

DEGRADADO (G):
Herramienta Degradado
Herramienta Bote de pintura: Serveix per a colorejar un fons, una selecció...

DESENFOCAR (R):
Herramienta Desenfocar.
Herramienta Enforcar.
Herramienta Dedo.

SOBREEXPONER (O):
Herramienta Sobreexponer.
Herramienta Subexponer.
Herramienta Esponja.

SELECCIÓN (A): Són igual que a l'Illustrator, serveixen per a seleccionar.
Herramienta Selección de Trazado: Serveix per a seleccionar un traçat.
Herramienta Selección Directa: Selecciona els punts d'un traçat.

TEXTO (T): És per escriure text. Com a l'Illustrator podem escriure a una caixa de text delimitada o no, això dependrà si en fer clic sobre la imatge, arrosseguem el cursor (caixa delimitada) o no.

Herramienta Texto horizontal.

Herramienta Texto vertical.

Herramienta Máscara de Texto horizontal.
Herramienta Máscara de Texto vertical.

PLUMA (P): Són eines per a dibuixar a mà alçada, i per a transformar punts, igual que a l'Illustrator, utilitza en el cas de transformar punt d'àncora les corbes bézier.Herramienta Pluma.

Herramienta Pluma de forma libre.

Herramienta Añadir punto de ancla.

Herramienta Eliminar punto de ancla.

Herramienta Transformar punto de ancla.

FORMA/LÍNEA (U):

Eina com a l'Illustrator que serveix per a fer traçats de distintes formes (que podrem seleccionar amb l'eina de selecció de traçats i modificar amb l'eina ploma).

Herramienta Rectángulo

Herramienta Rectángulo redondeado.

Herramienta Elipse.

Herramienta Polígono.

Herramienta Línea.

Herramienta Forma personalizada.

NOTAS (N):

Herramienta Notas.

Herramienta Anotación Sonora.

CUENTAGOTAS (I):

Herramienta Cuentagotas: Amb l'eina Comptagotes podem prendre mostres de color per a designar un nou color frontal o de fons. Si alhora mantenim premuda la tecla Alt, la mostra la pedrem per al color de fons.

Herramienta Muestra.

Herramienta Medición: És per col·locar imatges o elements de forma precisa.

MANO

És una eina molt útil, serveix per moure el document sobre el que s'està treballant. La modem activar en qualsevol moment prement la barra espaciadora i arrossegant el cursor per la imatge.

ZOOM

De reducció i d'ampliació. Els podem activar en qualsevol moment amb les dreceres per ampliar Alt + barra espaciadora o Ctrl+, per reduir Alt (Alt+ barra espaciadora si no es té l'eina seleccionada) o Ctrl-.

Podem ampliar una zona específica de la imatge arrossegant fins formar un quadrat, si a més premem la barra espaciadora, podrem desplaçar el quadrat per la imatge.

Si fem Ctrl + 0 encaixarem la imatge en la pantalla.

Per veure un arxiu al 100% anirem a Vista/Píxeles reales o farem doble clic sobre l'eina zoom.

COLOR FRONTAL/COLOR DE FONDO.

Photoshop utilitza el color frontal per a pintar, emplenar i traçar seleccions i el color de fons per a crear farciments degradats i emplenar les àrees esborrades d'una imatge. Els colors frontal i de fons també els utilitzen alguns filtres d'efectes especials. Pot designar un nou color frontal o de fons amb l'eina Comptagotes, la taujana Color, la taujana Mostres o el Selector de color d'Atovó. El color frontal per defecte és el negre i el de fons el blanc. (En un canal alfa, el color frontal per defecte és el blanc i el de fons el negre.)

CONMUTAR COLORES

Aquest comandament serveix per a canviar el color frontal per al color de fons

COLORES POR DEFECTO (D)

Són el blanc i el negre. Si seleccionem aquest comandament, el color frontal i de fons es transformen en blanc i negre.

EDITAR CON MODO ESTÁNDAR (Q)

MODO MÁSCARA RÁPIDA (Q)

MODEO DE PANTALLA ESTÁNDAR (F)

MODO DE PANTALLA ENTERA CON BARRA DE MENÚS (F)

MODO DE PANTALLA ENTERA (F)

IR A IMAGE READY (Majúcula+Ctrl+M)

Quan fem seleccions amb les eines de selecció que són el marc, el llaç, la bareta màgica, els podem afegir o restar altres seleccions. Per afegir, premerem la tecla majúscula mentre fem una altra selecció que afegirem o no a la que ja tenim, i el mateix però per restar amb la tecla Alt. Per deseleccionar farem Ctrl + D.

A les eines de pintura com el pinzell, pinzell corrector, pinzell corrector puntual, tampó de clonar, pinzell d'història, desenfocar, sobreexposar... podem modificar les característiques del pinzell des de la barra superior. Es pot modificar el diàmetre, la duresa, es pot seleccionar la punta del pinzell, també es pot determinar el modus de fussió, la opacitat (la transparència o opacitat) i fluxe (la quatitat de 'tinta' que porta el pinzell).

Tamany imatge, per tenir una idea aproximada del tamany que tindà el document una vegada imprès: Vista/Tamaño impresión, per veure el tamany que tindría si estigués a la web podem fer doble clic a la lupa o bé Vista/Píxeles reales.

FLUX DE FEINA DEL PHOTOSHOP

El flux de treball vol dir la forma en la que es fa una feina, l'ordre, els passos que s'han de seguir.

El primer pas és obtenir la imatge.

Si s'obté la imatge per mitjà d'un escàner, s'ha de saber a quina resolució s'ha d'escanejar.

Per això primer s'ha de determinar quin serà el destí d'aquesta imatge:

-Un diari.

-Una revista.

-Un llibre.

També el color:

-Blanc i negre.

-Escala de grisos.

-A color.

-...

El tamany:

-Igual tamay.

-Més gran.

-Més petit.

Determinat això, s'escaneja en conseqüència.

Hi ha una fòrmula per a saber a quina resolució s'ha d'escanejar.

Quan es tracta d'imatges en blanc i negre és la següent:

RA=RS x FR x FQ

Quan són imatges a color o escala de grisos:

RA=L x FR x FQ

RA=Resolució d'anàlisi, ens donarà la resolució a la qual s'ha d'escanejar. S'expressa en ppp.

RS=Resolució de sortida, és a dir, amb la que s'imprimeix, en el cas d'imatges en blanc i negre es posaría la resolució màxima de l'escaner.

FR=Factor de reproducció, indica el tamany en valor absolut: 0.5 si es vol a la meitat, 1 si es vol al mateix tamany... etc.

FQ=Aquí sempre serà 1 a les imatges tramades.

L=Liniatura de la trama, expressada en l/polzada.

També es poden obtenir les imatges per mitjà de la web i el més recomanable és que s'escullin les de major resolució.

És molt aconsellable duplicar la capa, fer servir capes d'ajustament... per tal de fer les correccions i els retocs adients, d'aquesta manera es manté intacta la imatge original en cas que fos necessari tornar a començar.

El segon pas és redreçar la imatge, si es que és necessari.

El tercer és retallar allò que no es vol.

El següent pas és la correcció puntual: s'eliminen motes, rallades, defectes... amb les eines de correcció.

Per això ampliarem la imatge al 100% i s'usarà el pinzell corrector puntual o el tampó de clonar.

Ara es fa una correcció de color aquí es pot cambiar el modus de color a escala de grisos, CMYK, RGB, b/n. També es pot utilitzar la paleta de nivells, corbes, el modus de fussió: color.

Després es corretgeix Lluentor/contrast (també anomenat tonalitat) amb la paleta corbes. Es pot optar per possar modus de fussió: lluentor, així s'evita que la modificació s'apliqui als colors de la imatge i només afectarà a la lluentor.

Tot seguit es fan ajustos globals de color: capa d'ajustament: to/saturació, per augmentar la saturació i que els colors estiguin més vius, per modificar la tonalitat es farà servir la capa d'ajustament: corbes.

Ara és el moment d'eliminar el gra o soroll de la imatge.

Després d'haver fet un ajust global de color, es fan els ajustos puntuals de color, fent seleccions i utilitzant les diferents palestes.

Guardar l'arxiu en el format adient.

FORMATS D'ARXIU

Hi ha 4 grups:

-Segons la seva compatibilitat:

Propis.

Compatibles.

-Segons el seu mètotode de descripció d'imatge:

Mapa de bits.

Vectorial.

-Segons la seva compressió.

-Formats de descripció de pàgina.

COMPATIBILITAT

-Propis: Són els formats del propi programa, en els quals guarda si no se li dóna altra ordre (illustrator .ai; photoshop .psd; indesign .indd).

En l'escriptori es distingeixen amb la icona del programa.

Són compatibles amb diferents plataformes de treball (MAC, PC) un treball guardat en una platforma, es pot obrir en una altra.

Són molt fiables. Fins i tot poden donar l'opció de guardar-lo amb la versió anterior per a evitar incompatibildades.

Dóna l'opció de guardar-lo amb un format compatilbe que es pot obrir amb diferents programes de la mateixa marca.

Encara que moltes vegades són incompatibles amb altres programes.

-Compatible: .tiff; .eps; .jpeg; .pdf; .gif...

Es pot obrir amb programes d'altres marques.

De vegades donen problemes quan s'imprimeixen si és un postcript.

Si una imajen guardada en .tiff, s'obre per exemple en photoshop pot donar problemes de visualització en pantalla o no es poden fer canvis (solucón: guardar 1 .tiff i altre en format propi).

.tiff: és compatible del photoshop.

És un arxiu de mapa de bits.

Es poden editar.

Només guarda imatges quadrades o rectanculares.

No pot guardar una silueta (un .eps sí), però sí vaig poder guardar màscares i canals.

Es pot comprimir en LZW (format comprimit del .tiff).

Quan s'escaneja es pot guardar directament l'arxiu com .tiff.

Admet qualsevol manera de color, l'únic que no admet és el duotono i les tintes planes.

.eps: és el compatible de l'Illustrator.

És més potent que el .tiff; guarda imatges en mapa de bits i imatges vectorials, textos... (Encapsulated Poscript).

No cuarda canals alpha (és com un armari per a guardar seleccions, es guarda en canals en el Photoshop).

Es necessita una impressora Poscript para poder imprimir.

Guarda qualsevol manera de color exepte les tintes planes que han de guardar-se amb un format especial: .dcs2

Pot guardar separacions de color en .dcs i incorpora la informació de trapping o rebentat. També guarda la informació d'augment de punt.

Guarda tècniques de compressió:

Ascir: és millor per a quan es treballa amb MAC i PC (amb ambdós indistintament).

Binari: és més ràpid però pot donar problemes.

JPEG.

No es pot editar (guardar també en format propi).

MÈTODE DE DESCRIPCIÓ DE IMATGE

-Mapa de bits: .psd; .tiff; .jpeg; .eps; .gif

Descriu tots els píxels que composen la imatge, píxel a píxel.

-Vectorial: .ai; .eps; freehand.

Ho descriu mitjançant algoritmes, però a diferència de l'anterior només a on hi ha imatge i els límits de la imatge.

COMPRESSIÓ

Utilitza menys informació per a descriure el que conté l'axiu, així que pesa menys.

L'arxiu es redueix a 1/3 o elimina informació o utilitza càlculs més o menys complexes per a comprimir-lo i no pèrdre informació:

-Els que mantenen tota la informació: .lzw; .zip.

-Els que perden informació: .jpg; .mpg

.jpg: internet, monitor... no apte per a imprimir, comprimeix molt (quasi unes 100 vegades).

La informació que es perd, no és apreciable per a l'ull humà.

Cada vegada que s'obre i es tanca (encara que no es guardin canvis) es perd qualitat.

FORMATS DE DESCRIPCIÓ DE PÀGINA

Ho descriu tot amb el mateix lleguatge.

El format amb menys problemes a l'hora de transportar-lo, comprimible (sempre que es disposi de l'Acrobat).

Serveix per a visualitzar en pantalla el que s'ha d'imprimir exactament.

Es pot editar (si és que no està bloquejat), es poden copiar imatges i arrossegar...

CONCEPTES BÀSICS

Un bit és l'acrònim de Binary Digit, dígit binari.

És la unitat mínima d'informació utilitzada a informàtica.

El bit utilitza el sistema binari, format per 2 dígits (el sistema decimal per 10...), que poden ser el 0 ó 1 i representen 2 possibles opcions:

-blanc/negre

-encès/apagat.

-sí/no.

-etc...

Per exemple, les antigues pantalles d'ordinador de fons negre i text blanc equivalien a 1 bit.

Com que 1 bit conté massa poca informació, és necessària la utilització de múltiples:

-1 Byte són 8 bits.

-1 Kilobyte són 1024 Bytes.

-1 Megabyte són 1024 Kilobytes.

-1 Gigabyte són 1024 Meganbytes...

Acrònim de Picture X Element. És l'element independet de descripció d'imatge, és a dir, la part física més petita d'una imatge.

Cada píxel es codifica mitjançant un grup de bits. Segons el número de bits per píxel, es disposarà d'una gama més o menys àmplia de colors.

D'això se'n diu Profunditat de to o resolució de to.

Si un píxel té un bit d'informació voldrà dir que té una profunditat de color baixa, nomès blanc o negre. Això vol dir que cada píxel pot ser o blanc o negre. La conseqüència lògica d'això és que serà un arxiu que pesarà poc, que ocuparà poc espai de memòria.

Si un píxel té una profunditat de color de 8 bits, tindrà 256 possibles colors per píxel.

Dintre d'aquesta modalitat estàn les imatges a color i les d'escala de grisos.

Amb una profunditat de color de 24 bits/píxel, s'obtenen 16.7 milions de colors per píxel... etc.

A la següent taula queda resumit:

La resolució determina el número de píxels que hi ha per polzada o per centímetre (unitat lineal) a una imatge digitalitzada.

O per definir-lo d'altra manera, la resolució defineix la mida del píxel.

La resolució s'expressa en:

-ppi (píxels per inch, píxels...)

-ppp (píxels per polzada)

-també s'expressa en píxels/cm o píxels/mm.

Si es modifica la resolució d'una imatge per exemple a més píxels per polzada, poden passar 2 coses:

-Que la imatge mantingui el seu tamay físic però tingui més píxels per polzada.

-Que la imatge mantigui el seu número de píxels per polzada però que el tamay físc de la imatge augmenti perquè també s'ha incrementat el tamany individual del píxel.

La resolució de la imatge ens porta a pensar que podem establir una forma d'amidar la imatge en píxels d'alçada per píxels d'amplada, però no és la única forma que hi ha de medir.

Una imatge es pot medir de diferents maneres perquè té diferents tamanys:

-píxles d'alçada i d'amplada.

-tamany físic: la medirem en cm, mm, polzades o qualsevol unitat lineal.

-pes de la imatge: això vol dir l'espai de memòria que ocupa, el volum. Per això utilitzarem una fòrmula per tal de calcular el seu pes, depenent del tipus d'imatge que sigui:

Normalment, després d'un tractament digital sobre la imatge, es procedeix a imprimirla.

Una imatge que s'ha d'imprimir, necessita ser tramada.

El motiu és que un sistema d'impressió no pot generar un degradat, no pot recrear les diferents intensitats que poden adquirir els colors d'una imatge fotogràfica (llums i ombres). Per a aconseguir-lo, una imatge contínua es descompon en punts molt petits de diferents grandàries. D'aquesta manera es crea la sensació òptica d'una imatge de to continu. D'això se'n diu trama.

El que recrearà les intensitats és la grandària del punt. A major grandària, la sensació òptica que crea és la de major intensitat de color i biceversa.

Això ens duu a altre concepte i és el percentatge de punt. Cadascun dels punts de trama, té 'assignat' un espai. Aquest espai s'ocuparà més o menys segons si el punt està en la zona de llums (punts petits) o d'ombres (punts més grans). El percentatge de punt ens indica el % de tinta usada en cada espai reservat a cada punt.

La zona d'ombres d'una imatge és aquella zona que és més fosca, així que és a on hi ha més tinta. La zona de llums és la zona a on hi ha menys tinta perquè és la més clara, i els mitjos tons és la zona de transició entre les llums i les ombres.

Existeix un aparell per amidar la densitat de tinta, es diu densitòmetre.

Relacionat amb els punts també està l'angulació de la trama.

L'angulació de trama és necessària per a evitar que els diferents colors se superposin i facin un efecte denominat moiré.

Quan la angulació de trama és correcta forma una roseta.

Aquesta roseta pot ser:

-De centre fosc: en la part central de la roseta, no hi ha cap punt.

-De centre net: hi ha un punt en la part central de la roseta.

A cada color se li dóna una angulació diferent.

La més comuna és:

-Cian: 75º

-Magenta: 15º

-Groc: 45º

-Negre: 90º

Entre color i color existeix una separació de 30º graus, si existís un cinquè color, s'angularía a 60º.

El motiu d'angular el groc a 45º és precisament perquè és el color menys visible i la angulació de 45º és la més perceptible per l'ull humà. Amb el negre, passa el contrari.

Existeix però una trama que no precissa d'angulació, és la trama estocástica.

Per a enganyar a l'ull, el que es fa és distribuir els punts de tinta de forma aparentment aleatòria (és a dir: De forma "estocástica"). La grandària dels punts no varia, varia la freqüència de la seva distribució.

La distribució dels punts es realitza aplicant algorismes de distribució que simulen la distribució a l'atzar. L'aplicació de les trames estocásticas és bastant recent. Aquestes trames, no tenen forma de punt, ni angle de trama ni lineatura. Només tenen resolució, que sol coincidir amb la resolució real del dispositiu.

Més amunt s'indicava que la resolució s'expressa pels píxels per polzada; existeix un concepte, que pot semblar igual però que no ho és, se'n diu liniatura.

La liniatura indica els punts de trama per unitat de mesura lineal que té una imatge tramada, i s'expressa per punts per polzada: ppp o dpi (dots per inch).

La liniatura és sinònim de qualitat d'imatge. El motiu és que si un sistema d'impressió és capaç d'imprimir una imatge tramada amb punts molt petits, aportarà una gran definició a aquesta imatge i major sensació de tó continu.

N'hi han 2 sistemes per calcular la liniatura d'una imatge, amb els quals s'utilitzen aparells diferents:

-Conta fils: s'ha de possar paral·lel a l'angle de la trama i contar els punts que hi veiem.

-Liniòmetre: s'ha de posar sobre la imatge i moure'l fins que formi el moiré. Allí on aquest efecte sigui més pronunciat, es correspondrà amb la liniatura de la imatge.

Existeixen diferents formes de punts. Cadascuna de les formes és recomanable segons el que es vulgui imprimir:

-Punts rodons: ideals per a liniaturas baixes.

-Punts quadrats: dóna major sensació de contrast.

-Punts el·líptic: a partir d'un percentatge del 30% aquests es toquen, creant un efecte de de continuïtat. Aquest efecte és ideal per als tons carn, és a dir, retrats, perquè proporcionen suavitat en els tons mitjos.

També estan els punts Poscript:
En les trames digitals avançades, la forma del punt va variant amb el percentatge de trama per a reduir els problemes de guany de punt. Això vol dir que els punts del tramat d'una mateixa imatge, poden adquirir formes diferents.